dimecres, 28 de març del 2018

NOAM CHOMSKY


   El famós lingüísta Noam Chomsky, conegut també per la seva defensa de la compartimentació del cervell humà, ens dóna llum sobre un dels temes més recurrents en aquest blog: la manipulació de les masses. El seu decàleg resa així:


       I. L'estratègia de la distracció.

      L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants.
   L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la Cibernètica. "Mantenir l'atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a la granja com els altres animals" (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les').



      II. L'estratègia de la gradualitat.

    Per fer que s'accepti una mesura inacceptable n'hi ha prou d’aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És així com les condicions socioeconòmiqes radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents. Tants canvis que haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicats tots alhora.


      III. Crear problemes i després oferir solucions.

   Aquest mètode també és anomenat 'problema-reacció-solució'. Es crea un problema, una 'situació' prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. 
   Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.



     IV. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.

    La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment dirigida als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura o deficient mental. Com més s'intenta enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant.
    Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les').

    V. L'estratègia de diferir. 

   Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com 'dolorosa i necessària', obtenint l'acceptació pública per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que 'tot anirà millor demà' i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i a acceptar-ho amb resignació quan arribi el moment.



      VI. Mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat.

     Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors" (extret de la publicació 'Armes silencioses per a guerres tranquil•les').

     VII. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió.

    Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi racional i en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments. 

      VIII. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.

 Promoure que el públic cregui que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte.



      IX. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen.

      En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el 'sistema' ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament.
     El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.


X. Reforçar l'autoculpabilitat.

   Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel•ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel•lar-se contra el sistema econòmic, l'individu es menysvalora i s'autoculpa, cosa que genera un estat depressiu essent un dels efectes la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

dimarts, 20 de març del 2018

ON BULL SHIT




   "No hace mucho, publiqué un ensayo sobre la
manipulación de la verdad, titulado On Bullshit
(Princeton University Press, 2005). En dicho ensayo,
propuse un análisis provisional del concepto de
bullshit; es decir, especifiqué las condiciones que me
parecieron necesarias y suficientes para aplicar el
concepto de manera adecuada. Mi postura era que los
bullshitters, manipuladores o charlatanes, aunque se
presentan como personas que simplemente se limitan
a transmitir información, en realidad se dedican a una
cosa muy distinta. Más bien, y fundamentalmente, son
impostores y farsantes que, cuando hablan, sólo
pretenden manipular las opiniones y las actitudes de
las personas que les escuchan. Así pues,
principalmente, su máxima preocupación consiste en
que lo que dicen logre el objetivo de manipular a su
audiencia. En consecuencia, el hecho de que lo que
digan sea verdadero o falso les resulta más bien
indiferente". (HG. Frankfurt:1)


Aquest text pertany a a un assaig, On bull shit, de HG Frankfurt. L'autor parla sobre la veritat, i descriu perfectament el perfil dels anomenats "Bullshitters": els manipuladors. Pot ser que tots en duguem un a dins? Segons diu Frankfurt, els merdosos , com dic jo, estan a tot arreu. Com era la dita? Ah, si:
Se acerca una gran bola de mierda por el horizonte a velocidad constante.

dimecres, 14 de març del 2018

VERITAS, ADAM



Per a què necessita el melic Adam si no tenia mare? No tant sols no el van parir, sinó que a més no hi havia ningú abans que ell amb qui conectar el seu cordó umbilical.
Evidentment, metàfores cognitives i discursos se'n podran trobar els que es vulguin, per justificar aquesta gran mentida. Si bé és cert que davant l'evidència tendim a cercar arguments justificatius per continuar amb la mateixa mentida, perquè ho fem? Supervivència? De fet, què és veritat i què és mentida? Deleuze, kant, Nietzsche, Lakoff, Frankfurt, Damasio, etc... molts pensadors ens n'han parlat.
El cert és que jo tinc el record des de petit, com Conan en la seva recerca de l'enigma de l'acer, en trobar una resposta a aquesta pregunta: Què és ta alezeia?  Recercar la veritatt. Una gran quimera?

dilluns, 12 de març del 2018

CONAN EL BÀRBAR



CONAN EL BARBAR. Aquest vídeo ens mostra moltes de les temàtiques estudiades al grau d'Humanitats: la mitologia cosmogònica; els processos d'educació primària; la tradició oral; la figura del mite de l'heroi; etc...
Conan és un guerrer que cerca un misteri, el poder de l'acer. Per tant, de manera paradoxal, la seva vida s'emmarca en un aventura guerrera per a arribar al coneixement, quelcom amagat  misteriosament i que cal arribar-hi amb esforç per tal de fer-se'n dignes. El procés del coneixement serà llarg i dificultós, tot passant etapes que de manera ritual portaran a l'aprenent a la maduresa de l'home. El cicle de la vida no s'atura, perquè el fill és el pare del nen. Què fa que, com deia Nietzsche, tinguem aquesta necessitat vital de ficcionar la realitat?

dilluns, 5 de març del 2018

L'ART DE LA GUERRA

L'ART DE LA GUERRA, de Sun Tsu, ens demostra des de fa mil·lenis la influència de la cultura oriental en l'occidental i també que el fet social és quelcom universal.
L'entramat de relacions de poder subjacents a qualsevol cos social  és dilucidada amb presició pel mestre de la guerra, un general que intentava estudiar bé els conflictes per tal d'evitar sempre el vessament de sang.


PROPAGANDA

http://www.retoricas.com/2011/05/los-11-principios-de-la-propaganda-j.html