Comentar aquest vídeo fa basarda. Els experiments psicosocials van créixer a recés de la Segona Guerra Mundial quan, després de la fornada conductista de principis de segle XX, hom es preguntava com, les "avançades" civilitzacions europees, havíen pogut arribar a un nivell tant gran d'inhumanitat.
El video és paradigmàtic de quelcom que ens adverteix el pare d'en Conan el Barbar: la desconfiança en els nostres congèneres. Ja ho diu la dita: Tingues a prop el teu amic, però més a prop el teu enemic.
Aquesta idea ens serviria metafòricament com a principi de les humanitats,tal com les enfoco jo, de manera realista, que vol dir pessimista. La desconfiança en els altres ens remet a la desconfiança en nosaltres mateixos, i el dubte no tants sol ens ho qüestiona tot, sinó que ens estimula a continuar pensant. Aquest dubte, aquest dimoniet, és el que Descartes negava en la seva segona fase argumentativa, després del cogito. Per això, jo afirmo: Dubto, llavors existeixo.
Hay una errata en el título: no es "homine" (ablativo) sino "homini" (dativo).
ResponEliminaGracias por la apreciación. Mi latín es peor que el inglés. De todas maneras, el blog lo hice por obligación, para una asignatura de la universidad. Sólo es la superfície de lo que pienso/escribo. ¿Nos conocemos?
Elimina