ANÀLISI LEXICOMÈTRICA

Alumne: Esteve Trias i Antonell.
Professor: Boris Vázquez Calvo.

Assignatura: Escriptures hipertextuals.

 

Projecte de recerca: Blog i anàlisi lexicomètrica[1]

El corpus utilitzat per fer l’anàlisi comparatiu de text ha estat extret dels blogs dels companys d’aula Hipertextual i humanista de Na Pilar Aguarod Salillas;  i Hipertextualitzant, d’en Marc Ambit. El vincle entre tots dos blogs és precisament l’hipertext, tema troncal en ambdós casos. Utilitzarem el programa Antconc per intentar deduir quines són les línies mestre en el discurs situat a l’hipertext com a epicentre en l’estudi del discurs.  Cercarem[2] patrons d’ús gramatical, frases utilitzades reiteradament o frases estadísticament probables i/o improbables.

El primer pas ha estat fer un llistat d’ús de freqüències. La primera paraula rellevant que apareix és museu, a la posició 43, repetida 11 vegades. Selfie es repeteix 10 vegades i blog, hipertext, internet i xarxa 9 vegades, essent aquesta la darrera de la llista en la posició 58. Es prefiguren d’aquesta manera les principals paraules clau de la blogosfera: blog, hipertext, internet.

El resultat de dividir els Types (1173) per Tokens (3901) és 0,3(…), la qual cosa es podria traduir en una riquesa lèxica baixa. S’ha de tenir en compte que els posts escollits no superen els 300 caràcters, i això influeix en les repeticions,  l’ús de sinònims i la filiació lemàtica.  També fem notar que hi ha activada la opció Treat all data as lowercase, per tal que el programa Antconc faci els càlculs de freqüència considerant totes les lletres com a minúscules.

 Quan fem l’ús de l’eina Clúster, el primer n-grama rellevant –fake news- surt a la posició 25. Evidentment, sembla que aquest és un tema que està en voga a l’actualitat, i irònicament ja es relaciona la paraula “news” amb “fake”, sembla que de forma inevitable.

També a la posició 31 apareix “xarxes socials”, dots mots que avui hom veu com a una realitat indestriablement vinculada una respecte de l’altra: la xarxa o és social o no és.

Ara bé. Un cop aplicada la xifra d’stopwords, comprovem que el nombre de types (968) i de  tokens (1643) han disminuït, a banda que efectivament apareixen en la nova llista aplicada paraules amb continguts específics.

També s’ha utilitzat la pestanya Concordance utilitzant les principals paraules clau (blog, hipertext i internet), sense trobar aparentment resultats significatius.

Finalment, la darrera aplicació que s’ha fet servir és la de Keywords list, per comparar el  corpus analitzat amb una altre de referència, de la mateixa temàtica. En aquest cas el corpus de referència triat ha estat Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet, del professor Joan Campàs. La temàtica, en ser compartida per ambdós projectes, ens pot resultar molt útil per veure concomitàncies entre els blogs dels companys i el discurs del professor, segurament molt més aprofundit en el tema que ens ocupa. D’alguna manera, es demostra que, a  nivell discursiu, estem en una línia “en sintonia” amb la del mestre, amb una petita particularitat: l’augment de l’ús de la paraula selfie, deguda segurament al fet que en el mòdul del mestre es troben temàtiques diferents o més focalitzades en el fenomen selfie que  les estrictament utilitzades en els blogs estudiats.

Com a conclusió final, podem extreure de tot plegat que l’ús de les eines d’anàlisi del discurs poden ser molt útils, especialment per accelerar un procés carregós i amb quantitats ingents de documentació. Però, com apunta Santiago Niño-Becerra[3], cal ser cauts a l’hora de fer deduccions massa acotades, ja que les dades a estudiar són molt limitades –en el nostre cas-, i interpretables en múltiples direccions.

El caràcter migrat del present estudi no permet, en aquest sentit, aprofundir en un ampli ventall d’interpretacions, més enllà de les genèriques que situarien el discurs analitzat en un de formalment acadèmic i en consonància a la temàtica estudiada, en termes generals.

BIBLIOGRAFIA.

Campàs Montaner, Joan (2018)  Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet. FUOC. Barcelona.

Navarro Colorado, Borja (2014) Guía ràpida de análisis de corpus (con AntConc). Universitat d’Alacant. Alacant.

WEBGRAFIA.

Aguarod Salillas, Pilar [blog] Hipertextual i humanista. [Visitat el 10 de Maig del 2018] https://hipertextualihumanista.wordpress.com/

Ambit, Marc [blog] Hipertextualitzant. [Visitat el 10 de Maig del 2018] http://hipertextualitzant.blogspot.com.es/

Cassany, Daniel; Valero, Maria; José, Vázquez (2015) «Desenredando la web: la lectura crítica de los aprendices de lenguas extranjeras en entornos digitales» Universitat Pompeu Fabra. Ocnos. [Visitat el 5 de Maig del 2018]

file:///C:/Users/user/Downloads/Desenredando_la_web_la_lectura_critica_d.pdf

de Yzaguirre i Maura, Lluís. [En línia] «Catalan stopwords». LATEL. Universitat Pompeu Fabra. [Visitat el 15 de Maig del 2018]

http://latel.upf.edu/morgana/altres/pub/ca_stop.htm

Niño-Becerra, Santiago [blog] Big data. [Visitat el 15 de Maig del 2017]. ISSN 2604-0883 https://sninobecerra.com

---

[1] El present treball s’ha publicat en una post al següent blog: https://estevetrias.blogspot.com.es/

[2] “Empleamos una metodología cualitativa (Cresswell, 2013; Gil y Cano, 2010; Yin, 2010) que combina […], recogida de capturas de pantalla, del análisis del contenido (identificación, codifica­ción y categorización de los ejes de significado que subyacen en los datos) y del análisis del discurso (interpretación del sentido del discurso atendiendo a las relaciones entre sus elementos lingüísticos, su contexto y sus signi­ficados sociales).” (Cassany;Valero;Vázquez, 2015:10)

[3] El problema que tiene analizar datos radica no tanto en el análisis como en la interpretación que se da a los resultados. […] Es decir, mucho ojo con las inferencias y conclusiones si no se hacen de forma completa: se puede llegar a conclusiones contrarias de las que realmente se expresan . A:  Niño-Becerra [blog] (2017) Big data. https://sninobecerra.com

APOCALIPSIS NOW

http://crashoil.blogspot.com.es/2018/05/eppur-peak-oil.html

Bones. Us deixo l'entrada d'un blog, amb la següent conclusió final, que em serveix d'excusa per matisar els meus pensaments al respecte del futur col·lapse mundial que, tothom sap que vindrà, encara que algú ho negui.

La meva teoria  encaixa amb les lleis de la termodinàmica: som ordenats "per a major gloria del" desordre, del caos. El feixisme és la millor resposta a l'impuls que l'entropia, com resen les lleis de la termodinàmica, obliga a la humanitat a dissipar el màxim de calor per l'univers. Bé, això serà ja un altre tema. Penjo aquí la meva resposta a les conclusions d'aquesta entrada a aquest blog que segueixo:

Hola, yo soy un pobre ignorante, profano en toda esta temática. Eso no quita, que me parezca muy interesante y esté agradecido por la cantidad de información que sólo hace más que corroborar lo que todo el mundo sabe: la burbuja, más tarde o más temprano, va a explotar.
El único matiz que yo pondría es en las conclusiones. Los que se ríen, se seguiran riendo. Se ríen, porque saben que, haya guerra o no, seguiran ganando ellos. Los pobres (incluso muchos que ahora se creen ricos), pagarán el colapso, como siempre. NADIE cree (salvo los memos o los malvados -los perversos sí lo saben...) que un modelo de crecimiento contínuo sea infinito (cualquier niño lo entiende, esa es la prueba). No se trata de eso. De lo que se trata es de la lucha constante hacia delante por asegurarse un buen sitio para ver comodamente el espectaculo desde el palco, a ser posible. Llamésmole palco, o búnker nuclear. Otros lo miraran des de la gradería. Pero el espectáculo, que siempre será dantesco, lo protagonizán los mismos de siempre: mira hoy Palestina, ayer América o el 1 de Octubre en mi nación, Catalunya. Con una diferencia: la tecnología actual les permite, por fin, tenerlo todo atado y bién atado. La banca siempre gana, y ríe la última.

BENHUR

Bonica metàfora conceptual, la que exposa Gurdijieff. Tot un personatge, per altra banda. Les metàfores conceptuals són una eina habitual del pensament erudit i quotidià: la caverna de Plató, el viatge a Itaca d'Artus Mas, aquell Titànnic anomenat Espanya, el tempus fugit....si el que vol fugir sóc jo¡¡¡

Bromes a part, el control -més ben dit- l'autocontrol de la ment humana ha estat sempre un valor de primer ordre en qualsevol societat. Estar centrat, equilibrat, sempre ha significat abans i ara l'estat òptim per a la millor construcció individual i social: Buda, Cristianisme, Grècia, etc... 

Basant-me en tot això dit (inclosa la metàfora del carro), recordo fervorosament una escena de Benhur, que diu molt de tot plegat, i molt de mi i els meus pensaments: el cinema ha fet molt de mal, i més a gent sensible com jo. L'escena en qüestió és la de l'auriga (Charton Heston) explicant, sota el seu parer/coneixement, perquè els quatre cavalls blancs no guanyarien mai la cursa al voltant de l'espina. A cada un hi trobava una qualitat : ancora, líder, velocitat i lleugeresa (crec recordar aproximadament).  

Efictavament, res humà pot prescindir del savi consell d'un que ha ho ha tingut tot, per a poder-hi renunciar. Mesala, com no podia ser d'una altra manera en un cinema on l'odi, la revenja, l'escarni públic i la violència extrema és d'obligat compliment (el cinema imperialista, en aquest cas ianqui) no va saber aprendre la lliçó, que és que en el cinema sempre són "els bons", els que guanyen. Suposo que per compensar la trista realitat.