dilluns, 16 d’abril del 2018

VOYEUR





  Quan penso en el fenomen blogaire, la blogosfera, sempre me'n recordo de la finestra de Johari, relacionada amb aquella idea d'estirp freudiana que es pregunta Quina és la capacitat que hom té de veure's i suportar-se a sí mateix?
   Efectívament, quan parlem de la percepció de la veritat i de la consciència d'un mateix, ja partim de l'esviaix cognitiu que fins i tot tenim una consciència pròpia condicionada. Com podem pretendre doncs aprehendre el cosmos, si ni tant sols som capaços de veure'ns la cua de palla?
   No cauré, per suposat, en la pendent relliscosa que la liqüiditat post-moderna ens obliga a l'actualitat. No. Jo penso que Parmènides tenia raó. A no pot ser A i no-A al mateix temps. La tasca consisteix en posicionar l'A en un context determinat, sabent que l'esbiaix no marxarà mai del tot i que només la trobarem com en Wally: de casualitat, amagada i, en aquest cas, mai somrient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PROPAGANDA

http://www.retoricas.com/2011/05/los-11-principios-de-la-propaganda-j.html