BENHUR

Bonica metàfora conceptual, la que exposa Gurdijieff. Tot un personatge, per altra banda. Les metàfores conceptuals són una eina habitual del pensament erudit i quotidià: la caverna de Plató, el viatge a Itaca d'Artus Mas, aquell Titànnic anomenat Espanya, el tempus fugit....si el que vol fugir sóc jo¡¡¡

Bromes a part, el control -més ben dit- l'autocontrol de la ment humana ha estat sempre un valor de primer ordre en qualsevol societat. Estar centrat, equilibrat, sempre ha significat abans i ara l'estat òptim per a la millor construcció individual i social: Buda, Cristianisme, Grècia, etc... 

Basant-me en tot això dit (inclosa la metàfora del carro), recordo fervorosament una escena de Benhur, que diu molt de tot plegat, i molt de mi i els meus pensaments: el cinema ha fet molt de mal, i més a gent sensible com jo. L'escena en qüestió és la de l'auriga (Charton Heston) explicant, sota el seu parer/coneixement, perquè els quatre cavalls blancs no guanyarien mai la cursa al voltant de l'espina. A cada un hi trobava una qualitat : ancora, líder, velocitat i lleugeresa (crec recordar aproximadament).  

Efictavament, res humà pot prescindir del savi consell d'un que ha ho ha tingut tot, per a poder-hi renunciar. Mesala, com no podia ser d'una altra manera en un cinema on l'odi, la revenja, l'escarni públic i la violència extrema és d'obligat compliment (el cinema imperialista, en aquest cas ianqui) no va saber aprendre la lliçó, que és que en el cinema sempre són "els bons", els que guanyen. Suposo que per compensar la trista realitat.